L'ARBRE DE LA VIDA
Aquest arbre m'ha fet pensar que la nostra vida és com un arbre.
Per créixer necessitem nodrir-nos de l'aigua de les emocions i sentiments, de la força i suport de la terra, i de l’energia del sol que ve del cel.
A mesura que creixem com persones, ens creixen branques i fulles en el nostre tronc.
Les branques per mi són les persones amb les que establim relacions fortes, duradores, i que formen part de nosaltres mateixos. Aquestes branques s'han d'alimentar amb la mateixa sàvia que ens alimentem nosaltres, ja que si no les alimentem, s'assequen i poden arribar a morir, fent-nos emmalaltir també el nostre tronc central. De vegades degut a un fort vent, o a una turmenta, o a que alguna cosa ens talla o ens trenca la branca, i una part de nosaltres se'n va amb aquesta branca tallada.
Les fulles, són les persones que comparteixen en algun moment un bocí de la nostra vida, hi han fulles caduques i perennes, potser no són part del nostre tronc, però sí ens ajuden a créixer i ens fan florir algun dels nostres aspectes, capacitats, dons... Gràcies a elles, cada any en la nostra primavera, florim i ens omplen de vida. Potser quan ens arriba la tardor, les caduques cauen, i les perennes es queden amb nosaltres esperant a la nova primavera per tornar a brillar amb el seu color verd, i mentrestant van canviant de color, emmotllant-se a les nostres estacions d'estiu, tardor, i fins i tot en el fred hivern, esperant pacients a la primavera amb la serenor que els hi dóna saber que tot canvia, que tot passa, i que sempre torna la primavera, amb la que noves fulles caduques o potser algunes noves de perennes tornaran a créixer.
El que sé és que tant les branques com les fulles, ens ajuden a que puguem donar els nostres millors fruits cada any, potser si el temps ha estat molt plujós, els nostres fruits estaran una mica aigualits, però amb el temps aprenem a aprofitar l'energia de la llum, la força de la terra, i la quantitat d'aigua justa , i amb l'ajuda de les fulles i les branques aprenem a donar els nostres millors fruits.
Tot per poder convertir-nos en arbres que siguem capaços de donar aixopluc a qui ho necessiti quan el sorprengui la pluja, o potser haurem de donar ombra i frescor a qui està massa acalorat pel sol d'estiu, ó potser simplement deixant que algú pugui asseure's als nostres peus, recolzar-se en el nostre tronc per descansar del camí i agafar forces per seguir caminant, o potser donant els nostres fruits a qui en aquell moment necessiti aliment.
Per tot això vull dir: Gràcies!!!
Gràcies a totes a les meves branques meravelloses, les que encara tinc i les que per algun motiu van ser tallades o trencades, a les meves fulles caduques que han existit i han acabat caient del meu arbre, a les perennes per seguir esperant cada primavera per tornar a florir, ja que tots vosaltres sou els que m'ajudeu a poder donar els meus millors fruits. Sense vosaltres no seria l'arbre que sóc.
Gràcies a totes a les meves branques meravelloses, les que encara tinc i les que per algun motiu van ser tallades o trencades, a les meves fulles caduques que han existit i han acabat caient del meu arbre, a les perennes per seguir esperant cada primavera per tornar a florir, ja que tots vosaltres sou els que m'ajudeu a poder donar els meus millors fruits. Sense vosaltres no seria l'arbre que sóc.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada